Poema Abril'15

“Variació sobre un poema de Lawrence Durrell”

Som tres homes asseguts al cor de la nit

sota el figueral endolcit pel cant dels grills,

asseguts al cor de l'estiu d'aquesta illa.

En algun moment, entre les begudes i els cafès,

una paraula, un gest, el lladruc distant d'un gos,

fa que la recordem aquí, asseguda,

estimada a torns —o a la vegada— per tots tres.

D'això ja fa anys, però l'alcohol i el caliu de la nit

han enrunat un temps d'evocacions mudes.

Ara ella hauria xerrat, ens hauria encisat

amb l'espurneig seductor dels seus mots

tot aixecant una mà per enretirar un cabell

amb aquell gest tan seu que tots li coneixíem.

Però sabem que no hi és, que la seva absència

és un dolor diferent per cadascú,

que totes les passions fràgils del seu amor

han anat prenent la suau nostàlgia del temps,

s'han anat plegant sota aquest record mut,

sota aquest enyoradís silenci des d'on ella senyoreja.

Comments