Poema Abril'15
“Variació sobre un poema de Lawrence Durrell”
Som tres homes asseguts al cor de la nit
sota el figueral endolcit pel cant dels grills,
asseguts al cor de l'estiu d'aquesta illa.
En algun moment, entre les begudes i els cafès,
una paraula, un gest, el lladruc distant d'un gos,
fa que la recordem aquí, asseguda,
estimada a torns —o a la vegada— per tots tres.
D'això ja fa anys, però l'alcohol i el caliu de la nit
han enrunat un temps d'evocacions mudes.
Ara ella hauria xerrat, ens hauria encisat
amb l'espurneig seductor dels seus mots
tot aixecant una mà per enretirar un cabell
amb aquell gest tan seu que tots li coneixíem.
Però sabem que no hi és, que la seva absència
és un dolor diferent per cadascú,
que totes les passions fràgils del seu amor
han anat prenent la suau nostàlgia del temps,
s'han anat plegant sota aquest record mut,
sota aquest enyoradís silenci des d'on ella senyoreja.
